Còrpus

Còrpus deu Congrès

Ací qu'avètz los còrpus deu Congrès, hargats per la màger part dab l'objectiu de desvolopar aplicacions de Tractament automatic deu Lengatge.

Causir lo còrpus :

Causir la(s) varietat(s) :

Formas de cercar :

Forma 1 :

++ Ajustar una forma

Reinicializar

Citacions trobadas

26 citacions trobadas.

p. 1/1

Com tribalh que mulhen garias, que s'arpastan, com bitons de molièr, e que la se viran bèra.

(1921), Batalèras de Pierrina I (ed. Reclams) ?

los parrats peus bruishòcs, las garias au joc,

(1962), Escapadas (ed. Reclams) ?

las garias e poths, los gostoses capons

(1950), La literatura gascona (ed. Reclams) ?

Lèisha donc las garias coar.

(1981), Margalida (ed. Reclams) ?

Desempuish aqueth jòc, lo cemitèri que'm divertiva : los suberhòs conhits d'escargòlhs, las lòsas henudas dab los noms esvanits, las garias ahamiadas qui espernicavan lo cap torçut.

(1975), Sonque un arríder amistós (ed. Reclams) ?

Las garias esvarjadas gahavan la volada e los cans, dens un horvari de sabat que's demandavan l'un a l'aute lo nom de la qui portavan en tèrra.

(1975), Sonque un arríder amistós (ed. Reclams) ?

Lo pati, los casalars, los camins qu'èran negats, e las garias que s'amassavan a la mei hauta branca deu pomèr, esperissadas, l'uelh pauruc.

(1975), Sonque un arríder amistós (ed. Reclams) ?

« Que't caleré plorar lo defunt pòrc, e los guits, e las garias, e los vetèths, praubins, desseparats de la loa mair. » Ne l'escotavi pas mei.

(1975), Sonque un arríder amistós (ed. Reclams) ?

Dens la petita parquia on s'entrava un còp passat la portalada, las garias vesiadejavan dab tres o quate gats arregolats d'arrats e de murguetas, e dab ua canha valentòta qui serviva entau bestiar.

(1975), Sonque un arríder amistós (ed. Reclams) ?

Arribats a casa, qu'anèi cercar lenha, que hei un huec batalhèr totun que la gojata se n'anava tau nid de las garias véder s'avèn ponut : dotze ueus que portè dens lo son devantau argussat, e dotze que'n cracava dens la pasta de las crespèras.

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

Tanlèu qu'au porèr las garias avèn cantat l'ueu :

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

Las garias medishas n'èran pas seguras de víver : l'estoret, la tora, la gahina que las esclarivan, ua uei, doman passat ua auta, e los vesins qui avèn uelhs tà se n'avisar non mancavan de díser :

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

Lo fusilh, qu'ei eth qui'u pagava shens mautar, e no's plangó mei ne deus ueus qui mancavan au nidèr, ne de las garias qui s'esbarrivan, ne de las previsions qui s'abaishavan dens las pièlas a bèras uelhsvistas.

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

Mes tanben, dus còps sus tres, la hemna qu'avè un peiròu au plec deu braç, e, dens aqueth peiròu, bèth parelh de garias, bèth par de porets, un lapin ; au temps de caça, callas o palomas ; au temps de la pesca, ua liura de trueitas.

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

E los dus òmis, per èster maitièrs, que's hiquèn a troçà's senglas chigarretas, totun coma Menina, cuentada, anava de la pòrta a las frinèstas, aubriva las poralhèras dont las garias carrasquejavan a desvelhar tot lo vesiatge.

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

Que'us s'apariava un ben qui tribalhavan hèra adaisa, adentorn de casa ; vacas a l'estaca ; aulhas a la barguèra ; poralhèra e parguia dab dotzenats de garias, de guits e d'aucats ; un vergèr on los frutècs deishavan càder, a la seson, pessegas, peras e pomas, tandas, que n'avèn pas leser de las amassar ; que's lhevavan lo hroment, e lo milhòc qu'èra a pièlas suu solèr de las bòrdas ; que hasèn sheis barricas de vin.

(1937), Vita vitanta (ed. Reclams) ?

Mes tanben, dus còps sus tres, la hemna qu'avè un peiròu au plec deu braç, e dens aqueth peiròu bèth parelh de garias, bèth pan de porets, un lapin ; au temps de la caça, catlas o palomas ; au temps de la pesca, ua liura de trueitas.

Miquèu de Camelat (2001), « Temps, e qué t’ès hèit ? », Reclams 782 (ed. Reclams) ?

Que'us s'apariava un ben qui tribalhavan hèra adaisa, adentorn de casa ; vacas a l'estaca ; aulhas a la barguèra ; poralhèra e parguia dab dotzenats de garias, de guits e d'aucats ; un vergèr on los frutècs deishavan càder, a la seson, pessegas, peras e pomas, tandas, que n'avèn pas leser de las amassar ; que's lhevavan lo hroment, e lo milhòc qu'èra a pièlas suu solèr de las bòrdas ; que hasèn sheis barricas de vin.

Miquèu de Camelat (2001), « Un aprentissatge de goja », Reclams 782 (ed. Reclams) ?

Mès dab las garias va pas com vòlen.

Bernat Manciet (2004), « AUBEDIR », Reclams 795 (ed. Reclams) ?

Mès que sèi arrusplar aus cassis per las garias.

Bernat Manciet (2004), « AUBEDIR », Reclams 795 (ed. Reclams) ?

Com a las garias ?

Bernat Manciet (2004), « AUBEDIR », Reclams 795 (ed. Reclams) ?

Demandava pas jamei nat pagament e qu'èra d'eths medishs que los malauts li hasèvan téner quauque parelh de garias o un guit de la sua poralhèra.

Cristian Rapin (2007), « MEMÒRIS D’UN POSOÈR », Reclams 804 (ed. Reclams) ?

Tanlèu qu'au porèr las garias avèn cantat l'ueu :

Miquèu de Camelat (2007), « LAS ADRETIAS DEU JAUSEPON DE QUÉTÒRCER », Reclams 805-806 (ed. Reclams) ?

Las garias medishas n'èran pas seguras de víver : l'estoret, la tora, la gahina que las esclarivan, ua uei, doman passat ua auta, e los vesins qui avèn uelhs tà se n'avisar non mancavan de díser :

Miquèu de Camelat (2007), « LAS ADRETIAS DEU JAUSEPON DE QUÉTÒRCER », Reclams 805-806 (ed. Reclams) ?

Lo fusilh, qu'ei eth qui'u pagava shens mautar, e no's plangó mei ne deus ueus qui mancavan au nidèr, ne de las garias qui s'esbarrivan, ne de las previsions qui s'abaishavan dens las pièlas a bèras uelhs-vistas.

Miquèu de Camelat (2007), « LAS ADRETIAS DEU JAUSEPON DE QUÉTÒRCER », Reclams 805-806 (ed. Reclams) ?

La creacion deu Vilatge occitan a l'entorn de l'espaci Bastard, on se tengón los concèrts, e permetó au public de 200 hestenalèrs de crompar artesanat locau, de s'i restaurar, d'ensajar joguets de husta grandor natura, de descobrir raças gasconas de tois (piòts), garias, aulhas, crabas e lapins.

(2011), « Un hestenau occitan navèth en lo país de Gravas », La Setmana 820 (ed. Vistedit) ?

p. 1/1

© Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana, 2018, Tots los drets reservats